Moros y Cristianos Callosa d’En Sarrià, una tradición festera inigualable:
Callosa d’En Sarrià en festes (I): Los Moros y Cristianos y su patrona
- El concejo festeja sus fiestas en honor a la Mare de Déu de les Injúries el segundo domingo de octubre; este año del día 10 al 13 de Moros y Cristianos Callosa d’En Sarrià
- Las fiestas nacieron en 1860 a imagen de las de Alcoi y de manos de un alcoiano; en 1985 fueron declaradas de Interés Turístico Nacional
El segundo domingo de octubre, Callosa d’En Sarrià se engalana para recibir a los Moros y Cristianos. Fue en el año 1860 cuando se celebraron por primera oportunidad estas fiestas que se convirtieron en uno de los actos festivos más destacables de la comarca.
Por ese momento un vecino de Alcoi se encargaba de asistir a este reducido pueblo de la montaña de la Marina Baixa a llevar las muestras de tejido tomo la decisión de en ese año traer algo de aquel pueblo de l’Alcoià a la montaña de La Marina. Fue de esta forma como nacerían las Fiestas de Moros y Cristianos callosinas, imitando a las conocidas alcoianas.
Al inicio solo dos filàs de cristianos y dos de moros formaban la fiesta; del primer bando, Tomassins y Chambergos o Capeta, y del moro, Llana y Macarels o Maleckarel. Había entonces además 12 cavallets de cartón al estilo de los de Alcoi.
No fue hasta un año luego, 1861, cuando se hicieron formalmente las primeras filades de Romans, Contrabandistes, Cids, Navarros y Capellans (cristianos) y Llana, Judios y Granadinos (moros) además de instaurarse como tal las capitanías y las figuras del rodella y del carregador d’arcabús como acompañantes de los cargos. Al año siguiente se ingresó el acto de las embajadas con contenidos escritos de Sencillo Mora Picó que todavía se recitan y sería en 1863 cuando se levantó el castillo y cuando la fiesta tomó ya su forma determinante.
Año tras año, el número de estas entidades fueron a más, manteniendo algunas de ellas los trajes de ese momento y otras realizando indumentaria novedosa. Entre los cristianos, se unen a la guerra callosina los Contrabandistas, el Pirates i Pirates Dones, los Navarros, Filibusters, els Corsarios y Corsaries, el Cavallers del Cid, y los Almogávares i Almogávares xiques. Por los moros, Granadins, Cordó, Abenserrages, Moros de la Llana, Marrasquets, Rápidos, Guardia Negra y Beduinos.
La capitanía cristiana: Juan Vicente Pérez y María Vidal, filà Almogàvars.
La capitanía mora: Felipe Llorca y Mariam Bataller, de la filà Granadinos.
Las fiestas del año en curso van a volver a acordarse la historia igual que hace dos siglos. Los festeros organizan ya sus cábilas y trajes para recrear la guerra mora y cristiana en la villa de la Marina Baixa. Con la Entrada Cristiana desfilan Nanos, Pastoretes y Caballeros Medievales con sus propios estandartes y cargos. La Entrada Mora se distingue por el lucimiento del brillo de sus metales y enormes abalorios.
A los primeros se les va a poder ver el sábado 10, desde las 19.30 horas; y a los segundos el domingo a las 19.00 horas. Los otros días, del 10 al 13 de octubre, Callosa va a recibir a vecinos y visitantes con todos los actos programados, desde las Embajadas hasta el Tiroteig o la procesión en honor a la Patrona.
Y todo ello con los personajes principales del año en curso. Del bando católico, con la filà Almogàvars con la capitanía de Juan Vicente Pérez y María Vidal; y del moro, la filà Granadinos con Felipe Llorca y Mariam Bataller.
La Mare de Déu de les Injúries, patrona de Callosa: la seua história
Callosa d’En Sàrria i els pobles d’esta comarca de la Marina passen a conformar part del Regne de València en 1244 pel Tractat d’Almizra. El rei el senyor Jaume I va conceder esta vila a un dels seus capitans, fundant una colònia cristiana.
En 1290 és senyor d’estes terres En Bernat de Sàrria, qui va erigir a Callosa una església, aclamant per patrona, segons una venerada tradició, a la Stma. Mare de Déu del Remei, imatge que el propi sobirà va regalar als fidels de Callosa.
Fa equipo segles la Callosa cristiana i la seua Patrona van nàixer juntes, per a no separar-se en la història. En l’altar major d’aquell primitiu temple va quedar durant més de tres segles la imatge de la Mare de Déu, sent el centre del culte i de la devoció dels callosinos, fins que en 1582 va sobrevindre l’agressió dels pirates algerians.
Al llarg del segle XVI van ser freqüents els atacs dels corsaris. Els sarraïns del país estaven en continu tracte amb els moros de “la mar”. Els moriscos de Callosa van enviar cartes Alger, proposant-li que vinguera amb àrabs i turcs contra la vila, prometent sumar-se a ells. Van arribar a l’Albir 22 galiotes per a llançar-se sobre Callosa.
Van plantar el seu campament en els mateixos murs de la vila. El nombre d’atacants excedia en molt al dels cristians que se’ls havien d’oposar. Sorprenent-se estos per l’inesperat de l’atac i considerant-se inferiors en número, van elegir per retirar-se, a poc a poc, a l’interior del castell.
Així va transcórrer algun temps, que els moros, sense enemic llavors que els fera front, van aprofitar per a assaltar, quitar i saquejar tot el poble i l’església.
Entre tant, els cristians es van sentir enfortits amb l’auxili del Senyor i de la Mare de Déu i van intentar una eixida del castell cap al camp moro. Prompte es van imposar pel seu valor les armes cristianes, fins a posar en fuga als moros, que van buscar les seues embarcacions per a absentar-se d’estes gastos.
Els cristians es van reunir apressats, per a dirigir-se a l’església i rendir tribut de gratitud a la Mare de Déu del Remei. Però van veure, plens d’estupor, que l’odi sarraí havia invadit també i desmantellat la mateixa casa de déu i la imatge de María no apareixia en el seu lloc. La van buscar i la van trobar en el lloc on els àrabs havien instal·lat el seu campament. Ja no era la Senyora del plàcid ver i de semblant dolç i seré; ahí quedava el seu bust destrossat, trencats els seus membres el cabet del Xiquet Jesús violentament separada del tronc.
Arreplegada amb tota veneració, i no podent-se col·locar en l’església, que havia quedat totalment destruïda, va ser traslladada a casa de la viuda del Capità Briones, esforçat cap dels cristians, que havia trobat gloriosa mort en la lluita contra els moros. Encara que prompte es va volver a poner l’església, no van voler llavors actualizar la imatge, ni portar-la al temple. Per inspirar-los major devoció varen venerar-la destrossada i en el domicili especial dels successors de qui va perdre la vida defenent heroicament al poble.
Ahí va romandre durant 137 anys, fins que en 1721 va arribar a Callosa Fray Pablo de València, per a fundar un convent de Caputxins. Per una sèrie de circumstàncies que este insigne religiós, va vindre a alçar el convent a les portes de la població i sobre el mateix camp on es va trobar la imatge profanada, injuriada, de la Mare de Déu del Remei.
Assabentat de que es conservava tal imatge, la va demanar a la família que la guardava, i es va dar perquè es col·locara en l’altar major de l’església del convent que s’estava alçant.
Fray Pablo la va enviar a València perquè fora restaurada per mossén Pedro Bas, el qual la va actualizar completament i, coneixedor de la història que havia provocat la seua destrossa, li va posar palma de martiri en la seua mà dreta, tornant-la a Callosa amb el títol de “Mare de Déu de les Injúries”, per les moltes que va rebre per part dels moros i moriscos. Amb esta advocació es coneix i venera des de llavors.
En 1835 van eixir de Callosa els caputxins a conseqüència de l’exclaustració.
L’any 1855 el còlera morbo asiàtic causava estralls a Callosa. Esgotats tots els elementos de la medicina i pèrdues les esperances de salvació, el poble es recorda de Sa Mare i acudix a Ella, invocant la seua protecció en pública pregària. La història consigna el que succeïx: “Comptant-se aleshores tres-cents díhuit malalts de gravetat i molts sense esperança de vida, l’endemà van quedar curats dos-cents noranta, i els restants notablement aliviats…”
La gratitud del poble es va manifestar eixe mateix any, al proclamar la Mare de Déu de les Injúries Patrona primordial de Callosa; i en 1858 el clero, autoritat i veïns garantizan i s’obliguen a festejar festa solemne, anual i perpètua en honor a la seua Patrona. La primera festa de la Mare de Déu té lloc en 1859. L’any següent, 1860, se festeja la primera festa amb “filaes de moros i cristians”. Al principi van ser dos “filaes” per ban: de la Llana y Macarels, moros; i Tomasins i Capeta, cristians. A partir d’estos anys van apareixent noves “filaes”, va augmentant el nombre de festers i se’ls dóna més realç i esplendor als festejos.
Comentarios recientes